Moltes persones senten una emoció especial en les imatges de Maria sofrent durant la Passió de Crist o amb la contemplació de la Mare de Déu al peu de la creu amb el seu fill Jesús mort als seus braços. I això passa perquè hom reconeix l’especial sensibilitat materna envers tot el que passa als seus fills i potser també perquè recorda tants i tants casos de sofriment maternal. El sofriment maternal forma part de la condició humana. Què hi ha més trist que una mare que ha perdut al seu fill?.
La teologia, la litúrgia i la pietat popular han centrat la seva mirada en un dels episodis de l’Evangeli: la compassió de Maria manifestada en el seu dolor, profetitzat per l’ancià Simeó “una espasa et traspassarà l’ànima” (Lc 2,35). L’espasa travessant el cor de la Mare de Déu és símbol dels seus sofriments, de les penes que Maria va sofrir unida al seu Fill, especialment durant la Passió, per la salvació de la humanitat.
Aquesta diada litúrgicament la celebrem el 14 de setembre, a Igualada la festa patronal de la parròquia de la Mare de Déu de la Soledat, tot i que tradicionalment també s’havia celebrat el divendres de Passió (en aquest cas, la nostra copatrona, la Mare de Déu de la Pietat).
La seqüència de la memòria, atribuïda al papa Inocenci III, ens orienta sobre els sentiments que hem de reviure contemplant els dolors de Maria. Comença posant la mirada sobre Maria “Stabat Mater dolorosa Iuxta crucem lacrimosa”, estava Maria dempeus plorant al costat de la creu. És l’escena que ens corprèn.
I més endavant ens pregunta com no ens podem deixar de sacsejar pels dolors de Maria: quin home no ploraria si veiés a la Mare de Crist en aquest suplici? Qui no s’entristiria amb la Mare contemplant al seu Fill sofrent?.
Aquesta contemplació de Maria és un ressò del gran esdeveniment la Passió del Senyor, el terratrèmol dels sofriments de Crist per la salvació del món en el cor maternal i femení de la Mare de Déu. Sabem que les mares tenen una unió particularíssima amb tot el que passa als seus fills, ho veiem també en el gènere animal. Veiem com el vincle emocional entre la mare i la prole és intens des del moment de la concepció i del naixement, i fa que les alegries i els patiments dels fills tinguin un ressò intens en l'interior de la mare. En diu l’Abat de Montserrat, Josep Maria Soler: “també en el dolor, Maria és el model de perseverança en la doctrina evangèlica tot participant dels sofriments del Crist amb la paciència (cf. Regla de sant Benet, Pròleg 50). Ho ha fet tota la seva vida, i sobretot en el moment del Calvari. Aquí esdevé tipus i model per a tot cristià. Perquè ha estat estretament unida a la mort de Crist, també ho està després a la seva resurrecció (cf. Rm 6,5). La perseverança de Maria en el dolor, per fer la voluntat del Pare, li val una nova irradiació en bé de l'Església i de la Humanitat”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada