És l’activitat més silenciosa de les nostres parròquies i comunitats. A part de la pregària dels religiosos, tinc comptats -potser m’equivoco- fins a deu grups d’oració a Igualada, formats per laics, la majoria amb una periodicitat mensual però també n’hi ha de setmanal. Tenen l’única labor de pregar però també generen una amistat i una fraternitat entre els seus membres.
La pregària no és quelcom que hàgim de donar per suposat. Cal aprendre a pregar i per això cal desitjar-ho: “Senyor, ensenya’ns a pregar” (Lc 11,1).
L’Església realitza una notable activitat litúrgica, catequètica, assistencial però si a tot això li faltés la pregària, trontollaria des de la base. La pregària és la condició necessària de tot, hi ha una exigència d’oració.
Si un creient no resa, no pensa sovint en Déu, no li parla o no li dóna importància, acaba convertint-se en un activista, buscant protagonisme, fent comèdia o àdhuc abandonant la fe.
Igualment, si en les nostres parròquies hi ha molta activitat catequètica i pastoral, però ningú es recordés de pregar i l’oració quedés com aparcada, totes les seves activitats perdrien gust de l’Evangeli de Jesucrist i els mòbils de la pastoral es mourien a criteris oportunistes, criteris polítics, ideològics, depenent de l’ambient, la moda o el criteri del qui va al davant. Buscaríem l’aplaudiment fàcil. Deixaríem de ser la sal i la llum del món, dissolts en l’ambient. No aportaríem res de diferent.
Si preguem -personalment o comunitàriament- significa que tot allò que es vol alimentar de verdadera font, que és Déu mateix, no dels nostres criteris, impulsos o manies. Si preguem donem verdader sentit a tot allò que fem i podem confiar en un Sentit (en majúscules) els nostres sense-sentits, els nostres fracassos i contradiccions.
Preguem ens adonem que no hi ha res per sobre de Déu i que pel cristià aquesta és la principal bandera. Per sobre de totes les altres. És la manera que la nostra relació amb els altres, en aquests dies difícils, no quedi afectada. En la bandera de Crist hi cabem tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada