Solidaritat és una d'elles. "La cursa ciclista més solidària", "La Marató de la Solidaritat", "La comarca més solidària".... Mai s'ha parlat tant de solidaritat però hauríem de preguntar si l'utilitzem adequadament i si el nostre món és realment solidari.
Qualsevol pot fer filantropia, qualsevol pot donar un tros de pa o una moneda, en una campanya nadalenca, però la paraula solidaritat és molt més que tot això.
Cito dos fragments de Joan Pau II: "la solidaritat és una veritable i pròpia virtut moral, no un sentiment superficial pels mals de tantes persones, properes o llunyanes. Al contrari, és la determinació ferma i perseverant d'obstinar-se pel bé comú; és a dir, pel bé de tots i cadascun, perquè tots siguem veritablement responsables de tots". I en un altre fragment afegia: "la solidaritat ha de captar-se, abans de res, en el seu valor de principi social ordenador de les institucions, segons el qual les estructures de pecat, que dominen les relacions entre les persones i els pobles, han de ser superades i transformades en estructures de solidaritat, mitjançant la creació o l'oportuna modificació de lleis, regles de mercat...".
La labor social de l'Església, realitzada principalment a través de Càritas, també ha viscut un aprofundiment en els darrers anys. El centre són les persones (no els elements materials, de roba o menjar) i ajudar-les implica un compromís constant amb elles per facilitar el seu procés d'integració, i lluitar, si convé amb denúncia positiva, contra tot allò que ho dificulta. Això és molt més que un donatiu nadalenc fruit en moltes ocasions pel sentimentalisme que pregonen els mitjans de comunicació, convertits en autèntiques cascades de causes socials efímeres.
Recentment s'ha publicat un assaig del prestigiós psiquiatra Dalrymple, en què denuncia com el sentimentalisme enboira la raó, apareixen victimitzacions constants contra enemics fantasmes (sembla que si no ets víctima de res, no tens categoria moral) i el sentimentalisme com a fenòmen de masses que provoca abusos com el trist cas de la nena Nàdia.
La solidaritat es mesura en la nostra vida quotidiana, en com som capaços de sortir, estar disponibles, escoltar i servir als que estan al nostre costat: especialment als que ens costa més de fer-ho. No es mesura en construccions ideològiques estèrils o en un sentiment nostàlgia de compassió que, com humans que som, ens sorgeix enmig d'una societat fortament individualista com la nostra.
No es tracta de criminalitzar els donatius pels altres, tant de bo ni haguéssin més (segons l'Índex Global de Generositat que elabora la Charities Aid Foundation Espanya ha caigut al lloc 79, entre Afganistan i Ghana: aquest índex mesura la contribució dels ciutadans en capital social a través de donacions, ajuda mútua i voluntariat). Però no devaluem tant les paraules perquè tenim el perill que la nostra vida també quedi devaluada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada