Primer montbuienc que serà beatificat: Joan Busquet Llucià

A finals de l'any passat, l’Osservatore Romano publicava la notícia que el papa Francesc havia signat el decret de la pròxima beatificació d’un grup de màrtirs claretians. El passat 9 d’abril el Full Diocesà publicava el noms dels 22 que són fills de la nostra diòcesi de Vic. Entre ells, en el nostre àmbit, destaca la figura Joan Busquet Llucià, fill de Santa Margarida de Montbui.

A espera de saber la data i lloc de la beatificació, que sembla que serà el proper mes d’octubre, ja podem avançar que Joan Busquet serà el primer beat de Montbui. 

Havia nascut el 13 de gener de 1881 i fou superior del col·legit claretià de Barbastre. Forma part del grup de desenes de claretians catalans que van morir en la maltempesta de 1936-39: el fet de ser sacerdot o estudiants (n’hi ha de 16 anys) fou el motiu de la seva mort.

Josep Armengol, superior de la comunitat claretiana de Vic, recorda que aquest beatificació és "un reconeixement a unes persones que van donar la vida per Déu". El testimoni de perdó d'aquests màrtirs claretians és avui dia exemple per a la congregació: "Ells perdonaven tothom i nosaltres perdonem tothom", això no treu, però, que se'ls vulgui recordar en un acte litúrgic. 

El Pare Busquet era, l’any 1936, un ancià quasi cec. Va ingressar a la presó el 21 d’agost, un dia d’infàusta memòria perque aquella nit -al cementiri de Lleida- un piquet de guardies d’asalt, va afussellar a 74 sacerdots i religiosos, constituint-se unes de les majors matances col·lectives que es van produir. El Pare Busquet va estar empresonat durant tres dies i el dia 24, una columna de milicians que pretenia cremar tota la presó, al no aconseguir-ho, incendia la catedral de Lleida. Demanen la mort de tots els detinguts. Les autoritats cedeixen en part i lliuren a vint persones, entre ells al Pare Busquet, que a les palpentes, sense veure-hi, suscita la compassió d’algun dels presents: “pobre, que torni dins…”. Tanmateix el mateix dia fou assassinat. 

Enmig de la tragèdia del que representà la revolució i guerra civil, malauradament les ferides de la qual no estan curades, els testimonis de coherència i fidelitat dels qui foren víctimes innocents i pacífiques de la bàrbarie segueixen essent un testimoni per a les noves generacions.