La història és coneguda. El passat 3 de febrer moria Lorenzo Servitje Sendra, fundador del grup Bimbo. Havia nascut 98 anys abans a ciutat de Mèxic, fill de Joan Servitje -odenenc- i de Josefina Sendra -montbuienca. El matrimoni regentà el forn El Molino i l’any 1945 Lorenzo, que s’havia fet càrrec del negoci per la mort del seu pare, va fundar Bimbo, juntament amb el seu oncle Jaume Sendra (casat amb la igualadina Anita Mata, la dibuixant de l’osset emblema de la marca) i Jaume Jorba i Josep Mata.
No tan coneguda és la faceta catòlica i social del patriarca. Home prudent i enèrgic, dotat d’una fortalesa indestructible, no va separar la seva fe cristiana de la seva exitosa trajectòria empresarial.
La seva filla, en una recent conferència, explicava: “els diumenges, abans d’anar a missa, ens feia asseure a tota la família i llegíem junts l’evangeli del dia i el comentàvem. No ens permetia criticar als altres, ni tractar amb altivesa a les persones que ens ajudaven a casa. Des de petites feiem classe a nens marginats. Vivíem amb austeritat la vida quotidiana”.
Servitje va trobar en la doctrina social de l’Església una alternativa al marxisme i al liberalisme per la seva visió humanitària de l’economia. Critica durament les enormes desigualtats de les societats llatinoamericanes i al consumisme, que no permet crear treball ni benestar social. Per minorar les desigualtats, proposà augmentar la productivitat dels més desafavorits a través de diferents projectes de microcrèdit i microempreses. El seu lema era una empresa plenament productiva i plenament humana, recordant que “el privilegi de crear riquesa dóna lloc a la responsabilitat i el privilegi de contribuir a la distribució de la riquesa”. Per això va intentar que la seva companyia, des del principi, no baixés la qualitat del producte a costa de major rendiment econòmics; tingué com a principi el respecte als treballadors, “no són recursos humans: són persones i és la meva família” (Bimbo a Mèxic era famosa per no tenir mai vagues) i el respecte al medi ambient.
No s’ha de separar la moral -i demana una sòlida formació integral per a les noves generacions- de l’economia, i per als empresaris cristians això és una exigència evangèlica. En Don Lorenzo tot això no es va quedar en paraules: promogué l’adopció de famílies indígenes a Chiapas mitjançant ajudes econòmiques i el finançament de microempreses. Les seves idees les va diverses institucions empresarials i formatives.
No estalvià crítiques a l’evolució de la societat. El dia que rebia un reconeixent, exclamà: “vam ser educats en la fe catòlica. Ens van ensenyar a creure en Déu, a complir els seus manaments, a estimar a Crist i a ser fidels a la seva Església, i això ha estat per nosaltres tota una forma de vida, una experiència espiritual i una exigent norma de conducta. Ara no hi ha temps per a Déu (…). Guanyar diners, viure bé, tenir coses i divertir-se ara és l'única cosa que importa en la vida, ningú treballa desinteressadament per contribuir a construir una societat justa i solidària. Es consumeix més del que es necessita, es malbarata, es destrueix. Prevalen l'individualisme, el materialisme, l'hedonisme i l'atomisme social i pocs es preocupen veritablement pels pobres”.
En el seu testament espiritual difós fa uns dies, del qual recomano la lectura (es troba a la xarxa), proclama la seva fe en Déu, el matrimoni i la dignitat de les persones. També en el valor de l’amistat, en “el valor d’una vida senzilla i en necessitar poques coses”, el de l’amabilitat, en el caràcter i la força de la voluntat, en l’aprofitament del temps i la puntualitat. Proclama la seva admiració per la naturalesa, la necessitat d’una participació social activa i per últim “una actitud positiva i optimista de la vida, saber-se acomiadar d’ella i no donar massa importància als nostres problemes i defectes”. Espero haver pogut oferir un perfil d’aquesta personalitat amb arrels anoienques.
Publicat a l'Enllaç dels Anoiencs el febrer de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada