Un dels salms més propis del temps quaresmals, és el número 50, l’anomenat Miserere. És una de les meditacions bíbliques més profundes sobre la culpa i la gràcia, que la Litúrgia de les Hores prega tots els divendres als Laudes, que apareix sovint en la litúrgia quaresmal i que pels igualadins té una significació espiritual rellevant, ja que ens evoca quan el 20 d’abril de 1590 el Sant Crist d’Igualada, amb les gotes de sang del prodigi, era traslladat del Roser a Santa Maria mentre els sacerdots cantaven aquest salm. Consta que des de 1592 els divendres quaresmals es canta el Miserere al Sant Crist.
Què ens diu aquest salm? El rei David fou invitat a fer penitència per les paraules del profeta Natan, que li va retreure el seu pecat d’adulteri amb Betsabé i l’assassinat del seu marit, Uries. David és una figura adient per a meditar el misteri, per una banda, de la fragilitat humana i, per l’altra, de la misericòrdia divina.
El salm 50 ens presenta, en primer lloc la realitat del pecat, en la que naixem, amb coherència amb la doctrina del pecat original. El mal ens allunya de Déu, ens aparta del bon camí i és un desafiament al Creador.
Però en la segona part del salm, després d’expressar la necessitat de perdó, s’insisteix en el fet què el poder de la gràcia és més gran que el poder del mal. El Senyor elimina la culpa i renova la nostra humanitat amb el seu Esperit: ens dóna un cor nou i pur.
El salm no amaga la realitat feridora del pecat, “contra vós, contra vós sol he pecat, i he fet el mal que vós desaproveu”, el pecador penedit es presenta amb tota nuesa davant Déu amb la confiança en el poder regenerador i transformador del perdó diví.
Tenim en aquest salm un model de penitència; el Papa Francesc ens diu “qui prega amb aquest salm està convidat a tenir els mateixos sentiments de penediment i de confiança en Déu que va tenir David quan es va penedir, i àdhuc sent rei, es va humiliar sense tenir temor de confessar la culpa i mostrar la misèria pròpia al Senyor, convençut de la certesa de la seva misericòrdia”.
Que el Miserere quaresmal ens faci apropar sense por a la misericòrdia de Déu per a confessar les nostres culpes, errors, ferides i, així, confiem la nostra fragilitat a l’Únic que ens pot renovar de veritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada