En el context d'una actualitat marcada per la recrudescència de la situació epidemiològica, dissabte passava una mica desapercebuda l'efemèride dels cent cinquanta anys de la mort de Sant Antoni Maria Claret. Ja llunyà en el temps fou una de les figures més insignes del catolicisme català del segle XIX: excel·lent missioner, predicador popular, bisbe a Cuba, catequista, fundador d'un gran orde religiós... No és objecte d'aquesta columna recordar la biografia de Sant Antoni Maria Claret però si fer memòria dels seus lligams amb Igualada.
Teixidor en l'adolescència
Nascut a Sallent en 1807, Sant Antoni passà l’adolescència treballant en el taller tèxtil del seu pare. Fou el desig del seu progenitor -i d’ell mateix- ampliar i perfeccionar els seus coneixements de l’art tèxtil i, per això, es va traslladar a Barcelona i, també, a Igualada.
La nostra ciutat era, en aquell temps, de les primeres ciutats d’Espanya en el ram tèxtil. Claret, entorn de 1825, va treballar a la Casa ‘Maixenchs’, de teixits de cotó, al carrer Sant Josep número 22, a casa d’uns parents seus que s’havien establert vers el 1823 a Igualada procedents de Prats de Rei (El pradenc Jaume Maixenchs era casat amb la tieta carnal del sant, Maria Anna Clarà i tingueren nou fills). En aquesta fàbrica, cantonada amb el carrer de Sant Carles, hi hagué més tard la fàbrica de teixits de cotó de Josep Maria Lladó Bausili, “Neri”, que conservava encara el paviment i una habitació de la primitiva casa Maixenchs on havia treballat el Sant. També, al barri de Sant Agustí, treballà a la casa Pau Duran, de teixits de llana, com ho recorda una placa a la travessia Gomis; i àdhuc s’havia dit que també havia treballat en un tercer establiment, can Estrada.
Predicador en les missions populars
El Pare Claret volia missioner i anar a l’Àsia, però la salut no li va permetre. La seva vocació missionera l’exercí a la seva terra nadiua, en les missions populars en el tombant de la història que implicava canvis profunds en l’Església i la societat. Tornà diverses vegades a predicar la paraula de Déu a tots els igualadins, on hi tenia familiars com hem vist. En novembre de 1840 va caminar 70 km des de Viladrau a predicar una novena d’ànimes a Igualada, que tingué una “grandíssima acceptació” en les seves pròpies paraules. Hi tornà en 1843 on predicà tota la Quaresma, des del Dimecres de Cendra fins al dia del Sant Crist, on predicà a l’Ofici. Algunes fonts parlen que Sant Antoni també estigué a Igualada en 1841, 1844, 1850 i 1860. En alguna ocasió les esglésies eren insuficients i havia de predicar a la plaça.
Claret oïa les confessions a can Parera, a la plaça del Pilar, on es conservava la “reixeta” del confessionari.
Patró del tèxtil
El Gremi Tèxtil d’Igualada fou el primer que adoptà per patró al Pare Claret, just després de la seva beatificació en 1934. Posteriorment, aquest patronatge s’estendria a tot el tèxtil català.
Arran de la seva canonització, en 1950, hi hagué la intenció de dedicar-li un altar a la basílica de Santa Maria. El projecte es va materialitzar deu anys després, obra de Miquel Llacuna. El 23 d’octubre de 1960, dins les festes del Gremi del Tèxtil de la ciutat, el bisbe de Vic, Ramon Masnou i Boixeda, el consagrà. Aquest altar té al centre la imatge del sant com a predicador, dret amb una mà al cor i amb l’altra alçada i a la part superior el seu escut episcopal.
Publicat a l'Enllaç dels Anoiencs el 29 d'octubre de 2020
