Intentava ordenar unes grises factures i pensava a què podria dedicar aquesta columna mensual. Em ve al cap la petició política de prohibició de la missa dominical televisada, que ha ferit a moltes persones, però crec que ja s'han dit suficients coses i, espero, que el sentit comú imperarà per sobre del fanatisme d'una minoria. Avui prefereixo elevar l'esperit vers el vessant musical de la Setmana Santa que s’acosta i sobre aquells himnes litúrgics multiseculars que han arribat als nostres dies com un patrimoni espiritual i cultural que bé mereix una mirada.
Divendres de Dolors o de Passió tot i que actualment no té categoria litúrgica pròpia, és el divendres abans de Rams, dia en què es contemplen tradicionalment els dolors de Maria al peu de la Creu. A Igualada es venera la Mare de Déu de la Pietat en la seva festivitat. La seqüència propia d’aquest dia és Stabat Mater Dolorosa, un poema del segle XIII atribuït al papa Inocenci III. El text presenta a Maria, al peu de la Creu, amb llàgrimes als ulls per la mort del seu Fill i es pregunta qui no s’entristeix en veure a la Mare contemplant el seu fill? És la passió de la mare. Aquesta seqüència, que té la seva versió gregoriana, ha rebut versions de Palestrina, Rossini, Pergolesi, Vivaldi, Liszt, Verdi entre d’altres.
Tres dies després, Diumenge de Rams, és l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem. Expressant l’alegria per l’arribada del Rei, aclamat per la multitud hi ha el salm 47, Lauda Jerusalem…. Glorifica el Senyor, Jerusalem; Sió, canta lloances al teu Déu, que assegura les teves portes i beneeix dintre teu els teus fills. Expressa la joia d’aquella entrada del Senyor, un moment d’esperança que durarà ben poc.
Dijous Sant, entrem al Triduum Pasqual. El Senyor estima als seus fins a l’extrem, ens diu l’Evangeli, s’acosta la consumació del drama. Els reuneix pel darrer sopar, institueix el memorial de la seva presència entre nosaltres: l’Eucaristia -el seu Cos i la seva Sang- i el sacerdoci. Per mostrar als seus deixebles com s’han d’estimar entre ells els renta els peus, empolsats del carrer, acte reservat als esclaus. Mentre el sacerdot renta els peus a dotze persones durant l’ofici vespertí de Dijous Sant, repetint aquest gest d’amor, de les antífones del cant en surt l’Ubi Caritas et Amor, Deus ibi est…. On hi ha caritat i amor, allí hi ha Déu (tot i que en català és canta, on hi ha veritable amor allí hi ha Déu). Tenim una versió gregoriana i algunes de contemporànies.
Divendres Sant, la passió i mort del Senyor. Es consuma el sacrifici i Jesús és crucificat com un malfactor. A l’ofici de la tarda, el ministre va desvelant progressivament la Creu Salvadora i la mostra al poble fidel, que la venera amb devoció. Mentre s’hi van acostant es van cantant els Improperis. Són un text antiquíssim, en què en la lletra, commovedora, Crist es lamenta per totes les coses que Déu ha fet pel seu Poble (en particular, recorda l’alliberament d’Egipte) i per contra, com se l’ha rebutjat i martiritzat el Divendres Sant: Poble meu, ¿què t’he fet? ¿en què t’he entristit?. Respon-me!. Jo et vaig treure de la terra d’Egipte i tu has preparat una creu al teu Salvador. La versió de Palestrina és la més cèlebre i se segueix cantant cada Divendres Sant al Vaticà.
Arriba la Pasqua i la Vida triomfa sobre la mort i el mal. És la glòria de la Resurrecció, Jesús ha resultat vencedor i un dia d’alegria. Dues peces pasquals: el salm 96 Cantate Domino canticum novum, canteu al Senyor un cantic nou! ha rebut versions, a part de la gregoriana, de Haendel, Monteverdi i molts d’altres… També en té una, preciosa, Valentí Miserachs. I per últim, el Diumenge de Pasqua, una altra seqüència medieval, Victimae paschali laudes: què has vist de camí, Maria, al matí?. El meu Senyor gloriós, la tomba abandonada, els àngels testimonis, sudaris i mortalla. Ha ressuscitat de veritat el meu amor i la meva esperança. Al youtube podreu fer un itinerari musical per la Setmana Santa seguint aquestes peces. Bona Pasqua a tots!.
Publicat a l'Enllaç dels Anoiencs el març de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada