Les llargues fileres de visitants fiten encuriosides la impressionant alçada i bellesa del principal monument de Barcelona. Al seu voltant, un garbuix d'autocars, guies turístics, fotos i records...constitueix el paissatge quotidià. Sent-ne més o menys conscients, contribueixen a l'edificació d'aquesta veritable catedral del segle XXI que aquell home de Déu i geni de l'arquitectura, Antoni Gaudí, va dissenyar com un compendi 'en pedra' de la seva fe, com un homenatge al Creador.
Mentre als temples ha minvant l'assistència i culte en aquest segle secularitzador, no ha baixat l'interés per la bellesa que irradien, per exemple, les nostres catedrals. Es podria dir, de forma una mica vulgar, que 'Déu' ha perdut clients, però no en canvi, l'art i les expressions simbòliques que al llarg de la història ha inspirat. El Papa Benet XVI n'és molt conscient de tot això, i curiosament, en aquesta línia, una de les constants del pontificat ha estat com tornar a unir quelcom que està trencat, l'interés per l'art, per la música i la bellesa, amb la fe què l'ha inspirada. En un encontre a Roma amb, per l'exemple, els arquitectes Santiago Calatrava, Zaha Hadid, l'actor Eduardo Verasategui o l'escriptora Susana Tamaro, els digué que "sou guardians de la bellesa i teniu, gràcies al vostre talent, la possibilitat de parlar al cor de la humanitat, de tocar la sensibilitat individual i col·lectiva, de suscitar somnis i esperances, d'ampliar els horitzons de la consciència i de l'obstinació humana". També en la seva visita a Portugal tingué una trobada amb el món de la cultura, amb una intervenció del cineasta Manuel de Oliveira. El mateix interés entre art i fe és el que ha fet que sobre la taula del pontífex hi hagués durant un temps, es diu, la tesi doctoral d'un benedictí de Montserrat, Jordi Agustí Piqué, sobre la relació entre teologia i música.
Certament, amb aquesta sensibilitat Benet XVI s'ha decidit a venir a consagrar la Sagrada Família, síntesi perfecte d'art i fe, i aquesta fou la veritable i genuïna força que va moure Gaudí. Esperem així una magnífica catequesi del pontífex-professor aquest set de novembre a Barcelona, per a Ratzinger "la recerca de la bellesa és aquell camí que obre a l’home les portes al Misteri i alimenta a la raó humana el profund desig de conèixer i quan l’home es deixa ferir per la bellesa, aquesta l'impressiona, l’entusiasma i li recorda el seu destí últim; l’encamina cap a l’Altre, obrint el seu cor i els seus ulls a l’Amor i al Misteri del qual forma part".
La visita del Papa a Barcelona té les seves ombres -per exemple les lamentables declaracions d'alguns polítics i sindicats, s'hauria de veure qui és realment l'intolerant, a tots ells se'ls podria aplicar perfectament l'axioma 'dime de que acusas y te diré de lo que te sobra'.L'altra, el dubtós paper d'alguns mitjans de comunicació, que en els darrers anys han distorsionat a l'opinió pública la figura de Benet XVI. Un exemple ben real: m'explicava un periodista que va coincidir amb un enviat de "El Pais" en una manifestació contrària al Papa a Londres. Quant gent diries que hi ha?. Uns 2.000-3.000 digué el del rotatiu madrileny. La policia finalment xifrà en 5.000 els assistents, els organitzadors en 10.000 i 'El Pais' del dia següent.....15.000, cosa inaudita, superant la xifra dels mateixos organitzadors!. Una expressió de l'antiperiodisme: opinions sagrades, fets lliures. De fet, algun socialista com Jordi Lopez Camps ha escrit recentment al seu bloc que "la crònica vaticana d'El Pais ofèn" i que "la seva línia antireligiosa i l’ús de la crònica informativa per colar, com el que no li va la cosa, judicis contundents que, en el cas de voler-los fer, m’agradaria trobar-los en els articles d’opinió o en l’editorial, però no en forma de notícia periodística". Tant de bo seguissin l'exemple de la premsa britànica, que després d'intentar boicotejar la visita del Papa ha hagut d'emetre una disculpa, mireu sinó aquest fragment d'una editorial d'Independent: "volem demanar disculpes per descriure a Sa Santedat com el líder tirànic amb botes militars d'una institució corrupta obstinada en la violació de nens i l'extermini de tot el continent africà. Acceptem que és un home ancià i dolç, i que aquest país té molt que aprendre de la seva humanitat i la seva preocupació pels més febles de la societat". A pesar de tot això, sentim la seguretat que la visita del Papa anirà molt bé: els catòlics catalans -entre el complex i l'hostilitat- ens ho mereixem.
Publicat a l'Enllaç dels Anoiencs l'octubre de 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada