Podem fer juraments en nom de Déu?

Quan es fa una renovació del consell de ministres o d'un ajuntament, per exemple, els nous càrrecs van passant d'un a un i tenen la possibilitat de prometre o de jurar el seu càrrec. Jurar significa que es posa a un testimoni per assegurar el compliment d'un compromís (jurar davant Déu -simbolitzat en la Bíblia i el Crucifix- o un poder humà o institucional, com pot ser la Constitució o les lleis vigents). En canvi, prometre implica adquirir un compromís personal, sense posar a res i a ningú per testimoni.

El segon manament de la Llei de Déu prohibeix el jurament en fals, quan posem a Déu com a testimoni, és l'anomenat perjuri, que implica una falta de respecte al Senyor. Tanmateix avui l'evangeli ens diu: "No juris mai: ni pel cel, que és el tron de Déu, ni per la terra, que és l'escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran Rei, ni pel teu cap, ja que tu no pots ni fer tornar blanc o negre un sol cabell. Digueu senzillament sí quan és sí, i no quan és no. Tot allò que dieu de més, ve del Maligne".

Apel·lant a les paraules del Senyor, molts cristians tenen dificultat a acceptar que s'hagi de barrejar fàcilment a Déu en els assumptes, sovint bastant banals, dels homes. A molts els sembla que fins i tot l'ús del jurament pot, d'una banda, ser va motivar que es desenvolupi una certa superstició en la societat i, per un altre, ocasió de molts perjuris, donada la lleugeresa amb què pot utilitzar-se.

Per tant, podem jurar o no? Algun teòleg actual ho ha dit clarament: Crist inaugura un ordre nou i en l'orde de la nova Llei del sermó de la muntanya no es jura. No hauríem de tenir necessitat de jurar quan hi ha confiança, en les famílies, en el matrimoni, en la societat...

Tanmateix la tradició mil·lenària de l'Església ha acceptat el jurament (Sant Pau jura posant Déu per testimoni a 2 Co 1, 23, per exemple) perquè encara estem en el temps en què perdura el mal, les relacions humanes estan basades en la desconfiança i en la debilitat i, per tant, la mentida està instal·lada en la nostra societat. Més que una prohibició, Jesús indica quin és l'estat de coses en el nou ordre del Regne, que espera la plenitud definitiva.

Podem posar a Déu com a testimoni, però no de manera lleugera i sempre que sigui per una causa greu o justa (per exemple, davant d'un tribunal). I sempre que es faci amb veritat, amb sensatesa i justícia.