La vida quotidiana ha experimentat un vertiginós canvi en els darrers 50 anys. Que un home s’ocupés de la cuina de la casa, portés un cotxet amb el seu fill o canviés els bolquers d'un nadó era impensable. Que hi hagués un nombre considerable de dones amb tasques destacades de responsabilitat política, intel·lectual, científica o econòmica, també.
No hi ha dubte que moltes de les funcions que històricament s’han lligat a l’home o a la dona tenen un marcat i estricte caràcter cultural i que han anat evolucionant al llarg del temps i, en molts casos, de manera positiva i evitant discriminacions injustes.
De manera anàloga podríem dir el mateix dels homosexuals que, en tant que persones humanes, tenen els mateixos drets que les altres i no han de ser objecte de "discriminacions injustes" (Catecisme de l'Església Catòlica, 2358) que, sens dubte, han sofert al llarg de la història.
Sobre el paper l’ordenament jurídic espanyol no preveu cap discriminació a la dona, als homosexuals o altres persones. Segurament en el terreny social manca molt a fer: equiparació de salaris per la mateixa feina, llenguatge ofensiu, mentalitat de domini, cosificació de l’altre, etc.
Diria que les línies precedents no contradiuen la doctrina catòlica ans al contrari, podrien ser subscrites per la immensa majoria dels nostres contemporanis que, curiosament, segurament pensen que l’Església és la força social número u contrària a aquests principis.
Com en molts temes semblants, es juga amb la confusió: la de barrejar la no discriminació amb la imposició d’una ideologia. I tot això té relació amb el que ens ocupa en aquest article: la Proposició de Llei contra la discriminació per orientació sexual, identitat o expressió de gènere i característiques sexuals, i d'igualtat social de lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals, transgènere i intersexuals, presentat pel grup parlamentari de Unidos Podemos-En Comú Podem-EnMarea.
Una minoria és militant a favor de la ideologia de gènere, i una majoria social l'està assumint acríticament. I això preocupa molt al Papa Francesc i a l'Episcopat. La proposició de Llei, que està en la fase d'esmenes, en cas de tirar endavant suposaria no evitar discriminacions injustes sinó convertir un model antropològic -el de la ideologia de gènere- que és absolutament qüestionable i reprovable, en ideologia oficial de l'Estat Espanyol.
Explicar en què consisteix aquesta ideologia sobrepassa aquest article. Intentaré dir-ne el nucli, citant els bisbes portuguesos: "l'ésser masculí o femení no és més que una construcció mental, més o menys interessada i artificial, que, ara, interessaria desconstruir" (carta pastoral del 14 de novembre de 2003).
Som homes i dones no d'acord amb la dimensió biològica en la qual naixem, sinó segons un procés de socialització injusta, artificial i opressora. Cal acabar amb aquesta diferenciació cultural entre home i dona. I no només cal desconstruir això sinó promoure la construcció d'un model alternatiu. Les forces repressores de la societat no haurien d'impedir amb condicionaments culturals la llibertat de realització de cadascú: triar ser home, ser dona, ser asexual o el que sigui.
D'entrada, si algú vol viure en aquest nou model antropològic, el podríem intentar convèncer que està equivocat: sense negar que hi ha adherències culturals en els rols masculí i femení (com hem dit abans), la masculinitat i la feminitat no es poden reduir a cultura. La polaritat sexual i la reciprocitat d'ambdós sexes formen part invariablement de la naturalesa humana (que és molt més que biologia). I podríem buscar moltes raons científiques, antropològiques i de sentit comú per argumentar-ho: que tot és pura ideologia que contradiu la realitat, i que això és molt perillós.
Però que una minoria que visqui en un model antropològic arriscat no és el problema. El problema ara és que aquesta minoria pretén convertir-la, a través de la Proposició de Llei, en l'única ideologia vàlida que ha de defensar-se en l'àmbit polític, educatiu, dels mitjans de comunicació, sanitari, de la funció publica, esports, geriàtrics, temps lliure, en la judicatura. En definitiva en tots els àmbits de la societat i amb una especial atenció al llenguatge. I castigara mb severíssimes mesures de control (criteris per donar subvencions, amenaça de tancament d'activitat) a qui pensa diferent. Els adjectius de lliberticida i totalitària aplicat a aquesta proposició de llei no són pas una afirmació lleugera.
S’haurà de veure com evoluciona la tramitació i la posició dels diferents grups polítics, molt pressionats pels lobbies favorables a la ideologia de gènere i els mitjans de comunicació, que dominen l’opinió pública. Tot això és molt preocupant i caldrà fer sens dubte una notable labor pedagògica a l’hora d’oposar-se a aquest projecte.
Article publicat a la revista 'Bon Pastor' el febrer de 2018
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
La vida cotidiana ha experimentado un vertiginoso cambio en los últimos 50 años. Que un hombre se ocupara de la cocina de la casa, llevara un cochecito con su hijo o cambiara los pañales de un bebé era impensable. Que hubiera un número considerable de mujeres con tareas destacadas de responsabilidad política, intelectual, científica o económica, también.
No hay duda que muchas de las funciones que históricamente se han ligado al hombre o a la mujer tienen un marcado y estricto carácter cultural y que han ido evolucionando a lo largo del tiempo y, en muchos casos, de manera positiva y evitando discriminaciones injustas.
De manera análoga podríamos decir el mismo de los homosexuales que, en cuanto que personas humanas, tienen los mismos derechos que las otras y no tienen que ser objeto de "discriminaciones injustas" (Catecismo de la Iglesia Católica, 2358) que, sin duda, han sufrido a lo largo de la historia.
Sobre el papel el ordenamiento jurídico español no prevé ninguna discriminación a la mujer, a los homosexuales u otras personas. Seguramente en el terreno social carece mucho que hacer: equiparación de salarios por el mismo trabajo, lenguaje ofensivo, mentalidad de dominio, cosificación del otro, etc.
Diría que las líneas precedentes no contradicen la doctrina católica más bien al contrario, podrían ser subscritas por la inmensa mayoría de nuestros contemporáneos que, curiosamente, seguramente piensan que la Iglesia es la fuerza social número uno contraria a estos principios.
Cómo en muchos temas parecidos, se juega con la confusión: la de mezclar la no discriminación con la imposición de una ideología. Y todo esto tiene relación con el que nos ocupa en este artículo: la Proposición de Ley contra la discriminación por orientación sexual, identidad o expresión de género y características sexuales, y de igualdad social de lesbianas, gays, bisexuales, transexuales, transgénero e intersexuales, presentado por el grupo parlamentario de Unidos Podemos-En comú Podem-EnMarea.
Una minoría es militante a favor de la ideología de género, y una mayoría social lo está asumiendo acríticamente. Y esto preocupa mucho al Papa y al Episcopado. La proposición de Ley, que está en la fase de enmiendas, en caso de salir adelante supondría no evitar discriminaciones injustas sino convertir un modelo antropológico -lo de la ideología de género- que es absolutamente cuestionable y reprobable, en ideología oficial de España.
Explicar en que consiste esta ideología sobrepasa este artículo. Intentaré decir el núcleo, citando al Episcopado portugués: "el ser masculino o femenino no es más que una construcción mental, más o menos interesada y artificial, que, ahora, interesaría deconstruir" (carta pastoral del 14 de noviembre de 2003).
Somos hombres y mujeres no de acuerdo con la dimensión biológica en la cual nacemos, sino según un proceso de socialización injusta, artificial y opresora. Hay que acabar con esta diferenciación cultural entre hombre y mujer. Y no sólo hace falta deconstruir esto sino promover la construcción de un modelo alternativo. Las fuerzas represoras de la sociedad no tendrían que impedir con condicionamientos culturales la libertad de realización de cada cual: elegir ser hombre, ser mujer, ser asexual o el que sea.
De entrada, si alguien quiere vivir en este nuevo modelo antropológico, le podríamos intentar convencer que está equivocado: sin negar que hay adherencias culturales en los roles masculino y femenino (cómo hemos dicho antes), la masculinidad y la feminidad no se pueden reducir a cultura. La polaridad sexual y la reciprocidad de ambos sexos forman parte invariablemente de la naturaleza humana (que es mucho más que biología). Y podríamos buscar muchas razones científicas, antropológicas y de sentido común para argumentarlo: que todo es pura ideología que contradice la realidad, y que esto es muy peligroso.
Pero que una minoría que viva en un modelo antropológico arriesgado no es el problema. El problema ahora es que esta minoría pretende convertirla, a través de la Proposición de Ley, en la única ideología válida que tiene que defenderse en el ámbito político, educativo, de los medios de comunicación, sanitario, de la función publica, deportes, geriátricos, tiempo libre, en la judicatura. En definitiva en todos los ámbitos de la sociedad y con una especial atención al lenguaje. Y castigara con severísimas medidas de control (criterios para dar subvenciones, amenaza de cierre de actividad) a quien piensa diferente. Los adjetivos de liberticida y totalitaria aplicado esta proposición de ley no son una afirmación ligera.
Se tendrá que ver como evoluciona la tramitación y la posición de los diferentes grupos políticos, muy presionados por los lobbies favorables a la ideología de género y los medios de comunicación, que dominan la opinión pública. Todo esto es muy preocupante y habrá que hacer sin duda una notable labor pedagógica en el momento de oponerse a este proyecto.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada