dimarts, 2 d’octubre del 2018

Creure en l'Església

Des de fa uns anys i, de manera cíclica, surten a la llum greus problemes que afecten al clergat en diversos països, darrerament a Xile. Em consta, de bona font, que d'ençà que als Estats Units hi hagué l'epicentre de la crisi de la pederàstia als anys 2001-2002 els passos que s'han donat van en la bona direcció, els casos d'abusos per part de sacerdots s'han reduït dràsticament en aquell país i que pràcticament no n'hi ha de nous. És d'esperar que això vagi reproduint-se en altres països, tot i que la purga és, sens dubte, dolorosa. Recomano una lectura de la carta que el Sant Pare ha adreçat al Poble de Déu i que avui reprodueix el Full Diocesà.
El tema està en les converses i en els mitjans de comunicació, millor parlant-ne que fer com si no existís. Per això dono unes pistes, de collita pròpia i d'aliena, perquè ens ajudin a viure com a creients aquesta dolorosa situació:

- Tots els diumenges, en assistir a Missa, recitem el Credo. En ell no s'inclou que creiem en l'honestedat i la integritat dels sacerdots, dels bisbes i del Papa. També a la taula del Dijous Sant hi havia el traïdor. Creure en l'Església no significa defensar de manera 'clerical' un col·lectiu com si fos perfecte: significa creure que Jesucrist segueix actuant a través dels cristians, que Ell va convocar deixebles i ens volreunits al seu voltant com assemblea (ekklesia), celebrant l'Eucaristia i vivint la caritat fraterna entre nosaltres i al món que ens toca viure. Que l'Església és el seu Poble, on som engendrats en la Fe i on vivim la Fe a través dels sagraments que Ell va instituir. I que aquest poble està cridat, enmig de proves i dolors, a peregrinar i a transformar-se en el Regne de Déu definitu.
- No existeix cap empresa humana, i l'Església és també humana, que pugui blindar-se completament de l'estratègia del mal, cada dia més sofisticada i perniciosa.
La crisi de la pederàstia és una gran crisi per l’Església, una més de les que ha sofert al llarg dels segles. Però també és una oportunitat, una oportunitat –certament difícil i a llarg termini- per a treballar i convertir-se en un model internacional de protecció de nens, de joves i d’adults vulnerables. Una oportunitat per a viure una nova manera de fer Església, fugint de clericalismes elitistes, en una major transparència: els crims dels sacerdots són un escàndol, certament; però encara ho és més, l’intent de tapar-los, la cultura del silenci i la hipocresia. 
- En determinats mitjans de comunicació sembla que els abusos dels sacerdots hagin estat, aquest estiu, l'única notícia de la terra. Però sabem que l'Església és molt més que això. És també Evangeli fet vida, és caritat fraterna, és pietat sincera, és solidaritat i missió. No podem cedir a les pretensions d'aquells que només volen que mirem el cubell de les escombraries.

Publicat al Full Dominical d'Igualada el 2 de setembre de 2018
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Desde hace unos años y, de manera cíclica, salen a la luz graves problemas que afectan al clero en varios países, últimamente en Chile. Me consta, de buena fuente, que de acá que en los Estados Unidos hubo el epicentro de la crisis de la pederastia en 2001-2002 los pasos que se han dado van en la buena dirección, los casos de abusos por parte de sacerdotes se han reducido drásticamente en aquel país y que prácticamente no hay de nuevos. Es de esperar que esto vaya reproduciéndose en otros países, a pesar de que la purga es, sin duda, dolorosa. 
El tema está en las conversaciones y en los medios de comunicación, mejor hablarlo que hacer como si no existiera. Por eso doy unas pistas, de cosecha propia y ajena, porque nos ayuden a vivir como creyentes esta dolorosa situación:

- Todos los domingos, al asistir a Misa, recitamos el Credo. En él no se incluye que creemos en la honestidad y la integridad de los sacerdotes, de los obispos y del Papa. También a la mesa del Jueves Santo había el traidor. Creer en la Iglesia no significa defender de manera 'clerical' un colectivo como si fuera perfecto: significa creer que Jesucristo sigue actuando a través de los cristianos, que Él convocó discípulos y nos quiere reunidos como asamblea (ekklesia), celebrando la Eucaristía y viviendo la caridad fraterna entre nosotros y en el mundo que nos toca vivir. Que la Iglesia es su Pueblo, donde somos engendrados en la Fe y dónde vivimos la Fe a través de los sacramentos que Él instituyó. Y que este pueblo está llamado, en medio de pruebas y dolores, a pelegrinar y a transformarse en el Reino de Dios definitivo.

- No existe ninguna empresa humana, y la Iglesia es también humana, que pueda blindarse completamente de la estrategia del mal, cada día más sofisticada y perniciosa.

- La crisis de la pederastia es una gran crisis de la Iglesia una más de las que ha sufrido a lo largo de los siglos. Pero también es una oportunidad, una oportunidad ciertamente difícil y a largo plazo- para trabajar y convertirse en un modelo internacional de protección de niños, de jóvenes y de adultos vulnerables. Una oportunidad para vivir una nueva manera de hacer Iglesia, huyendo de clericalismos elitistas, en una mayor transparencia: los crímenes de los sacerdotes son un escándalo, ciertamente; pero todavía lo es más, el intento de taparlos, la cultura del silencio y la hipocresía. 

- En determinados medios de comunicación parece que los abusos de los sacerdotes hayan sido, este verano, la única noticia de la tierra. Pero sabemos que la Iglesia es mucho más que esto. Es también Evangelio hecho vida, es caridad fraterna, es piedad sincera, es solidaridad y misión. No podemos ceder a las pretensiones de aquellos que sólo quieren que miremos al cubo de la basura.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada