Fou el 12 de gener de 1969, llavors festivitat de la Sagrada Família, el dia que, segons la crònica, “la ciutat d’Igualada va viure un esdeveniment extraordinari, no molt freqüent en la història d’una població, la Benedicció i dedicació d’un nou Temple Parroquial al servei de la glòria de Déu i per la santificació dels homes”.
Aquell dia, el bisbe de Vic Dr. Ramon Masnou i Boixeda, concelebrà l’Eucaristia amb els tres rectors de la ciutat, entre d’altres, i la presència de 800 fidels que van omplir el nou recinte sagrat. Fou la primera missa i alguns de vosaltres ja hi éreu.
La nova parròquia, la més jove d’Igualada, havia estat erigida l’any 1954, utilitzant des de llavors com a temple l’església de les Carmelites (llavors a l’avinguda Barcelona), però resultava completament insuficient. La ciutat creixia imperiosament cap al nord: el mateix dia es van beneir els blocs de pisos de la Sagrada Família, de la cooperativa de Sant Bartomeu, promoguts per Mn. Josep Còdol, que donaven llar a 300 famílies. Temple i blocs van créixer units: “temple, llars dels fills de Déu. Estatge: dret fonamental de la persona humana, filla de Déu”, s’escrivia en aquelles dates.
L’església, de prestigiosos arquitectes barcelonins, està realitzada amb un estil auster, funcional i segons els cànons ideològics de l’època. A molts els costa, altres l’admiren. Però és el nostre temple i ja forma part de la nostra vida. És el lloc on molts preguem, celebrem, ens reconciliem amb Déu i on creixem en la nostra vida de fe. Aquí durant mig segle hem plorat, rigut, alegrat, estimat…
Era 1969. El temple s’inaugurava amb l’esperança de la renovació conciliar i de ser el temple de referència de la Igualada jove, la de la ciutat que creixia i s’expandia. Algunes expectatives s’han complert i altres no. En cinquanta anys les coses han canviat molt i la nostra societat ha viscut un accelerat procés de secularització que fa gran part de la població visqui aliena a la vida de l’Església. La fe cristiana, abans pilar fonamental de la vida de moltes famílies; en aquest temps s’ha evaporat, en gran part, de l’ambient domèstic i social.
Tot i això, l’avui de la Sagrada Família és la d’una parròquia viva: amb nombrosos feligresos, també amb famílies, joves i infants; i amb molts membres actius que presten un fonamental voluntariat en diversos grups i serveis. Tanmateix no podem obviar que estem en un canvi d’època. I que les dificultats augmenten. Ens caldrà afrontar nous reptes perquè la comunitat segueixi viva, perquè sigui el lloc de referència per a les noves generacions i la Sagrada Família continuï essent un “oasi de pietat”, com diuen els goigs, enmig d’aquesta nova Igualada, entre diversa, recelosa i indiferent. Que la Sagrada Família i, també, tots els sacerdots, benefactors i feligresos que hem acomiadat en aquests cinquanta anys i que ja gaudeixen de la glòria ens hi ajudin.
Publicat al Full Dominical d'Igualada el 6 de gener de 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada