Només qui estima se salva

Els catequistes solen ensenyar aquest afegitó als Manaments de la Llei de Déu: “els Deu Manaments es resumeixen en dos: estimar Déu sobre totes les coses i els altres com a tu mateix”. Aquest és el tema de l’evangeli d’avui.

Amb la resposta de Jesús al Mestre de la Llei, ens posa al centre de la nostra vida l’amor. L’ésser humà es realitza estimant, realitzant la petjada divina en nosaltres: som Imatge i Semblança de l’Amor Infinit.

L’amor al què estem cridats s’expressa en dues direccions: vers Déu i vers el proïsme. Tota la nostra vida cristiana és un continu sortir d’estar centrats en nosaltres mateixos, sortir cap a Déu i els altres. És la millor manera de curar-nos de les malalties de l’ànima: no cansar-nos de sortir. Ens retrobem a nosaltres mateixos estimant a Déu i als altres.

El primer dels manaments es dirigeix a Déu. Posar a Déu al centre de les nostres vides és un procés que durarà tota la nostra vida. Ens diu Sant Antoni de Pàdua: “estima, doncs, totalment i no només parcialment. Ja que Déu no té parts; Ell està sencer en totes parts. No vol compartir el teu ésser amb altres..”. Estimar a Déu per sobre de tot és un camí de “desidolatrizació” de tot allò finit que adorem o venerem i que no ho mereix. 

Tots hem de triar entre posar-nos al centre o posar a Déu, i rere Déu sempre estan els altres. Estimar Déu no és una tesi doctrinal, ni una cosa abstracta, no són paraules, són fets. Fets concrets de la vida humana. Fets d’amor i pietat a Déu, i d’amor i pietat vers els altres sense exclusions: “Si algú afirmava: «Jo estimo Déu», però detestava el seu germà, seria un mentider, perquè el qui no estima el seu germà, que veu, no pot estimar Déu, que no veu” (1 Jn 4, 19-20). Estimant als altres; estimes a Déu:  “perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure’m (…). Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi” (Mt 25, 35-36.40). Alimenta, abraça, acull, vesteix, consola, escolta, ajuda i trobaràs a Déu.

Publicat al Full Dominical d'Igualada el 4 de novembre de 2018